Conferència de ciutat: #Activem Tarragona

Pau RicomàEl candidat d’Esquerra Republicana a l’alcaldia de Tarragona, Pau Ricomà, ha pronunciat aquest dimarts 17 de març la conferència “Activem Tarragona”, en la qual ha plantejat el seu projecte de ciutat. La Sala Genius del Palau Firal i de Congressos de Tarragona s’ha omplert de gom a gom per escoltar el cap de llista republicà en les eleccions del proper 24 de maig.

Us oferim el text íntegre de la conferència:

—————————————————————————————————-

Molt bona tarda! Us agraeixo molt que m’acompanyeu aquí, avui, en un dia que per a mi és molt especial i que m’agradaria que fos especial pel futur de la  ciutat que hem de construir entre tots. L’amor, l’estima, la passió per Tarragona, són sentiments compartits per moltes persones, algunes arrelades a la ciutat des de moltes generacions, altres de fa unes dècades, altres que tot just avui s’hi estan instal·lant. És entre tots i totes que hem de fer una ciutat on valgui la pena viure-hi.

I és de la feina,  a la qual ens hem compromès un nombre considerable de persones, que us parlaré avui. Puc dir amb orgull, sobretot si ens comparem mirant a l’esquerra i a la dreta, que estic molt agraït de la gent que m’acompanya en aquesta aventura. Presentem una candidatura integrada per gent capaç de governar, honesta i compromesa amb la ciutat i amb el país.

Les nostres propostes són fruit de la reflexió i del debat, entre nosaltres i  també amb persones vinculades als diferents sectors de la ciutat, que donen suport al nostre projecte. Portem més d’un any treballant-hi. Es podrà compartir, o no, allò que proposem. Nosaltres mateixos som prou flexibles com per entendre que hi poden haver altres idees vàlides. Idees que podem considerar, debatre i adoptar si s’escau. Però el que és evident és que el nostre programa no haurà nascut de la  improvisació.

Deixeu-me que comenci fent-vos una pregunta: Quan algun amic, familiar o col·lega professional, ve a Tarragona a passar-hi un dies, i vosaltres, com amfitrions enamorats de la ciutat els porteu a l’Amfiteatre, al Passeig Arqueològic, a dinar al Serrallo, a seure a una terrassa a mitja tarda, què us diuen quan marxen?  Que bé que s’hi està, que bé que s’hi viu. I és veritat. Ens omple d’orgull sentir-ho, perquè és veritat. Tarragona és una ciutat meravellosa, increïble, especial. Hem de ser capaços de convertir aquest caràcter excepcional en una font de riquesa, en oportunitats vitals i professionals. 

Orgullosos com estem d’allò que es nostre, ens guardem per a nosaltres allò que no ens agrada: la ciutat que podria estar molt més neta, molt més accessible, la ciutat dels nyaps urbanístics, la ciutat poc cohesionada, la ciutat que hauria de ser menys sorollosa i més cívica, la ciutat sense horitzons estratègics. És responsabilitat nostra arreglar-ho. No només perquè quan tornin els nostres amics, col·legues o coneguts no haguem d’amagar-ho, sinó perquè arreglant-ho donem un futur millor als nostres.  Tenim l’obligació de transformar Tarragona.

Hem de fer de la qualitat de vida, la principal senya d’identitat de la nostra ciutat. Ha de ser la nostra primera indústria, la nostra força d’atracció de talent i de generació de riquesa, la principal força per activar Tarragona. 

Deixeu-me que abans de dibuixar les grans línies d’actuació us parli dels nostres quatre principis bàsics d’actuació. Si parlem de què volem fer, però no ens plantegem com ho volem fer, estarem sotmesos al caprici del canvi dels vents i a la impossibilitat de portar un rumb determinat per arribar a bon port.

Passo a desgranar el nostres quatre principis bàsics d’actuació:

1er. Hem d’utilitzar allò que tenim. Per un sentit pràctic d’eficiència, amb una lògica d’optimització de recursos. Aprofitem allò que ens és propi, allò que ens dóna identitat, salvem-lo si està en risc, posem-lo en valor, compartim-lo, creem alguna cosa nova a partir d’allò.

2on. Fem propostes realitzables i sostenibles. Hem de ser ambiciosos amb els nostres objectius, però hem de ser curosos en com gastem els diners. Els diners públics tenen un cost d’oportunitat immens. Quan es fa qualsevol intervenció pública, se n’està deixant de fer una altra. Hem de triar  allò que reporti un major benefici per a la ciutat, no només econòmic sinó sobretot social.

3er. Fem partícips als ciutadans. Els 27 consellers de l’Ajuntament no ho sabem tot de les realitats concretes i profundes de cada sector i zona de la ciutat.  Siguem humils. Si volem transformar Tarragona, per a bé, necessitem que els ciutadans se’n corresponsabilitzin. Podem començar per una mesura tan senzilla com passar els plens a la tarda, a una hora que faciliti l’assistència dels veïns i veïnes.

4rt. Hem de treballar en xarxa. Dins la ciutat, hem d’acabar amb els compartiments estancs de cada conselleria. M’explico. Hem de fer que es deixin d’ignorar les unes a les altres i que comparteixin projectes. Hem de mirar més enllà. Les regidories no poden ser regnes de taifes, on cada regidor defensi la seva quota de poder amb ungles i dents com si fos la seva parcel·la particular. Cal que treballem en xarxa amb el conjunt del territori. No ens hem de conformar en fer municipi, hem de fer CIUTAT, amb majúscules. Estem en un context extraordinàriament competitiu i dibuixarem un futur d’esperança si som capaços de construir una gran ciutat-regió.

Havent explicat el quatre principis que guiaran la nostra actuació, passem a parlar de què farem.

Hem de fer una ciutat amb un pes determinant en la imminent República Catalana. Tarragona està ubicada en un entorn privilegiat, en una regió que comprèn les tres antigues comarques del Camp de Tarragona, més el Priorat, la Conca de Barberà i el Baix Penedès. Una regió concentrada, on hi trobem universitat, port, aeroport, indústria química, turisme, centres logístics… Però també indústria agroalimentària i vinícola, pesca, patrimoni històric, paisatge… La força d’aquesta unió, ben travada, ens dóna l’oportunitat de ser la capital de la segona àrea metropolitana de Catalunya, el node principal d’una xarxa molt potent. Aquesta és una oportunitat a la qual no podem girar l’esquena si volem un futur millor per a la nostra gent. Per això és tan important i necessari l’impuls d’una Autoritat Metropolitana del Camp de Tarragona, per donar solució a les nostres necessitats de mobilitat, connectivitat i de relació entre les persones.

Però al mateix temps, hem de ser capaços de veure les oportunitats d’estar a 100 quilòmetres d’una de les ciutats més dinàmiques d’Europa. Potser algú pensa que ens aniria millor estar aïllats? Situats a centenars de quilòmetres d’una ciutat important? És clar que no. És absurd. Ens correspon a nosaltres actuar, sense complexes, per superar els inconvenients i aprofitar els avantatges que aquesta ubicació ens ofereix.

Tenim alguns exemples de bones pràctiques en el terreny de construir xarxa i de projectar-nos a l’exterior. La nostra universitat, la Universitat Rovira i Virgili és el més clar. Aprenem-ne d’ells i acompanyem-los, fent una ciutat amable, acollidora amb la comunitat universitària, compromesa amb els mateixos reptes que la universitat ha assumit a través dels seus campus d’excel·lència: amb l’energia, la salut, el turisme, la investigació o l’alimentació.

Si volem transformar Tarragona hem de tenir un horitzó econòmic. Economia vol dir treball i treball vol dir dignitat. Des de l’Ajuntament impulsarem plans d’ocupació, a partir d’una formació enfocada directament a facilitar la inserció laboral. Hem d’afavorir l’economia que neix de les persones que s’hi juguen els seus diners i que creen ciutat fent-ho. L’economia d’aquelles petites empreses de serveis, autònoms, cooperatives, entitats sense ànim de lucre, que no es basen en pagar mals sous i emportar-se els beneficis fora, sinó que es basen en la qualitat de servei, en l’exigència professional i en el compromís social.  Apostar pel comerç que interactua amb els veïns, generant complicitats, diàleg, seguretat i fins i tot equilibri personal.

Per això, pensant en afavorir l’economia que genera la nostra gent, farem un pla d’aparcaments perquè l’opció de venir a Tarragona sigui atractiva. Proposem diverses mesures que inclouen un gran aparcament dissuasori per a 2.500 vehicles; rebaixes de preus als aparcaments i la posada en marxa de sistemes de pagament a través del mòbil, que siguin fàcils, ràpids i no s’hagi de pagar més temps del que s’utilitza. Sembla mentida que una ciutat que es va proposar l’objectiu estratègic de ser smart city estigui a la cua en l’ús de les aplicacions digitals.

La nostra economia serà competitiva si s’adapta als avenços tecnològics, a la digitalització de la societat, a la tercera època d’Internet, l’Internet de les coses. Volem donar suport a aquelles empreses que aposten per la tecnologia, pels serveis especialitzats adreçats a les necessitats de les nostres empreses i que deixen beneficis al territori.

També hem d’ajudar a la indústria i a la gran empresa. A la Química, a fer la transformació que haurà d’afrontar els pròxims anys; basada en productes d’alt valor afegit i en la millora de l’eficiència energètica i de la responsabilitat mediambiental. Hem de veure la indústria química com una oportunitat per fer de Tarragona un pol de la transformació energètica del sud d’Europa. Tenim instal·lacions industrials, tenim centres de recerca, com l’Institut Català d’Investigació Química, el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya i l’activitat docent de la Universitat Rovira i Virgili i dels Instituts de Formació Professional. És bo que la ciutat faci del canvi energètic -en les seves moltes variants- una palanca de progrés. Per això, ens és imprescindible reactivar l’Agència de l’Energia de Tarragona, que no és que no existeixi, sinó que viu amb un letargia permanent, gairebé des de la seva creació, ja fa uns quants anys.

En el turisme tenim una gran font d’activitat econòmica. Ens hem d’adreçar a aquell turisme que té una mirada cultural, que s’interessa pel patrimoni, per les festes, pels festivals i per l’entorn natural. Per gestionar l’ús turístic i la promoció del nostre patrimoni monumental crearem un consorci  entre totes les institucions públiques que tenen la propietat o la gestió dels nostres monuments, amb la participació dels agents privats. Tenim exemples propers que estan funcionant. Doncs aprenem-ne. També en el turisme hem de comptar amb el conjunt del territori. Hem de fer de la nostra proximitat amb el Priorat, el Monestirs Reials, el Delta de l’Ebre, Barcelona o Port Aventura un argument d’atracció.

Però tots els sectors productius, els de les petites i els de els grans empreses, es troben amb els mateixos inconvenients: l’altíssim preu de l’energia, que a l’estat espanyol s’eleva al nivell de robatori descarat. També topem amb el retard crònic d’infraestructures imprescindibles, que fan evident que no tenim un estat que ens doni suport, sinó un estat que juga contra els nostres interessos amb la seva estructura radial i centralista. Un estat que no genera prosperitat sinó dificultats i, en últim extrem, pobresa.

Tenim casos flagrants, com el retard de les obres que haurien d’afavorir la connexió amb l’interior del país a través de l’A-27. També el vergonyós estat de l’estació de tren i la incertesa crònica respecte al traçat del Corredor del Mediterrani, amb les dificultats que això comporta per a la sortida de mercaderies des del port i des dels nostres complexos industrials i logístics.

I transformació és sobretot urbanisme. Hem de repensar la ciutat des d’una altra perspectiva. Quan la crisi financera hagi acabat no podem caure en les mateixes inèrcies del passat i prioritzar l’ocupació frenètica de sòl. Perquè el cor de la ciutat, el centre històric, el centre comercial i administratiu, la Part Baixa, se’ns estan quedant literalment a les mans. I no ens enganyem: és impossible generar activitat econòmica local, amb benefici de la gent d’aquí, si no actuem dràsticament al cor de la ciutat.

Actuarem integralment a la Part Baixa. De la mateixa manera que als anys 80 es va actuar sobre la Part Alta, i el canvi ha estat espectacular, ara és urgent fer-ho al barri del Port. Impulsarem la declaració de la Part Baixa com Àrea de Conservació i Rehabilitació. La rehabilitació i conservació d’edificis ha de ser un dels elements de dignificació més significatius. Facilitarem l’assentament de joves al barri i farem habitatge social i tutelat per a gent gran.  Posarem en marxa un pla de dinamització comercial, convertint les places dels Carros i del Infants en espais de convivència i activitat, i creant zones de vianants i d’us preferent de la bicicleta. Hem de millorar l’accessibilitat per les persones que la tenen reduïda, posant a la seva disposició  l’ascensor del Palau de Congressos.

Millorarem la mobilitat, recuperant la reivindicació del pas subterrani per a vehicles al final del carrer de l’estació. No sembla que als darrers anys l’Ajuntament hagi estat massa persistent en aquesta exigència que correspondria executar a ADIF. Res nou, cadascú en la seva línia habitual. Els uns d’indolència i els altres, d’ignorància.

L’activitat cultural tindrà un paper destacat en la dignificació del barri del Port. És una vergonya que en quatre anys l’Ajuntament hagi estat incapaç d’avançar en el Pla Director de la Tabacalera. Aquest espai, destinat a serveis culturals, pot tenir una enorme capacitat de dinamització i no volem que es destini a usos administratius. Seria desaprofitar-lo, privar la ciutadania de gaudir-ne i a la ciutat de tenir un equipament generador de lideratge cultural al territori. Cal posar fil a l’agulla a Pla Director de la Tabacalera, cercant el màxim consens entre els grups polítics. Esquerra volem tenir-hi un paper protagonista.

Volem impulsar també la creació d’un circuit arqueològic per la Part Baixa, amb el futur Museu Arqueològic, la Necròpolis, el Teatre Romà, els jardins del Vapor…. Un nova centralitat patrimonial i turística recolzada en l’oferta gastronòmica del Serrallo.

També hem de posar els espais del Palau de Congressos al servei de la programació cultural de la ciutat. El recuperarem com espai d’exposicions i l’integrarem en el circuït d’equipaments culturals de la ciutat.

Crearem un  Centre d’Investigació i Creació Cultural en l’actual Palau Firal, un espai que no ha funcionat i que està molt desaprofitat. Volem que els artistes del territori hi tinguin el seu lloc per fer-hi tallers, interaccionar, compartir espais, dissenyar la programació, amb un règim que m’agradaria que fos de gestió compartida.

Volem recuperar, amb tota la seva ambició, l’aposta per l’Anella Verda. Una aposta a favor de la qualitat mediambiental, que afecta la relació dels tarragonins amb el nostre entorn. Però també una font d’activitat econòmica, d’atracció d’aquell turisme de natura, culte i respectuós que ens agrada. Estant Esquerra a govern, vam fer les primeres actuacions, com l’arranjament i senyalització de camins. Volem reemprendre aquest projecte, que ha estat oblidat per l’actual consistori. Un altre projecte desat al fons del calaix que cal recuperar. Recordem el primer dels quatre principis d’actuació que platejava a l’inici de la conferència: treure profit d’allò que ja tenim.

Ens hem de plantejar, seriosament, millorar la continuïtat entre el centre i els barris de Ponent. I això passa, i no ens ha de fer por reconèixer-ho, per reformular alguns plantejaments inclosos al Pla General que poden portar certa complexitat tècnica. El planejament d’urbanització de la zona, que de manera molt genèrica i no sempre precisa, denominem Horta Gran es va fer amb unes perspectives de creixement demogràfic i de preu del sòl que s’han vist superades. Hauria de ser possible un gran espai verd, un parc central que aproximi el centre i  Ponent. Recentment, hem presentant la proposta de fer-hi una gran aparcament dissuasori amb un punt extrem d’aquesta zona, força degradat, que podria ser complementari al gran parc.

I hem d’actuar també a Llevant, procurant que la poca densitat d’algunes zones no es converteixi en exclusió de serveis. Hem de buscar punts d’equilibri i fomentar la convivència. No se’ns escapa que alguns problemes de seguretat demanen actuacions més continuades en aquesta zona de Tarragona. Entenem que és necessari que la inversió privada ajudi a donar solució a dos espais tan emblemàtics com la Savinosa i l’antiga Ciutat Residencial. Creiem, però, que s’ha de fer dins d’unes limitacions, impedint el creixement en alçada i, en els dos casos, reservant espais pel us social d’aquests equipaments.

En les tres direccions d’expansió del centre històric de la ciutat -Ponent, Nord i Llevant- facilitarem la pacificació de la circulació i la mobilitat de vianants i bicicletes. Ho farem ampliant voreres, fent carrils segregats i obrint nous accessos, preferentment el que uneixi els campus universitaris de l’avinguda de Catalunya i Sescelades.

Cohesionar la ciutat no és només un problema morfològic. Cohesionar la ciutat ha de ser una prioritat social. La cohesió té a veure amb el respecte, amb la cultura, amb l’esport per a tothom, amb l’accessibilitat, amb la convivència entre tota la gent vinguda d’arreu. Té a veure també amb la lluita contra les desigualtats i la pobresa. Té a veure amb desterrar les xacres de la xenofòbia i de l’homofòbia. Per això farem que els col·lectius minoritaris tinguin veu en tots els òrgans municipals de participació.

El món està canviant en algunes direccions que no ens agraden, però precisament perquè no ens agraden ens hi hem d’enfrontar. Malgrat alguns missatges irresponsablement triomfalistes, tenim aproximadament els mateixos aturats que fa quatre anys, amb l’agreujant que molts han esgotat les prestacions i que la pobresa, el sentiment d’impotència i el desencís vers les institucions s’han fet enormes. Nosaltres sols no ho canviarem, però tenim l’obligació d’ajuntar forces i de  fer tot allò que estigui a les nostres mans. Farem un Pacte contra la Pobresa. Volem treballar de la mà de totes les administracions, de les organitzacions no governamentals, de les fundacions, dels voluntaris, de les empreses petites i grans, de les escoles, dels centres de salut, i també de la Guàrdia Urbana. Perquè no volem quedar-nos de braços creuats davant la pobresa i la desigualtat. Com a ciutat i com a societat no ens hi podem conformar.

Per això farem de l’accés dels tarragonins als millors serveis socials, educatius i sanitaris públics un objectiu de ciutat. No ha de tornar a passar que l’Ajuntament s’ho miri a certa distància, amb l’argument que les competències no són nostres. I què si no són nostres? I què? Si pateixen els nostres, ens hi hem d’arremangar i ens hem de posar al capdavant de la defensa dels interessos col·lectius.

Creiem en la capacitat de l’esport com eina d’integració, de igualtat de gènere, d’aposta de salut, d’impuls a l’excel·lència, de retorn social i econòmic a la ciutat. Volem seure amb els clubs esportius en una taula sectorial que defineixi les necessitats i prioritats estratègiques que hem d’abordar. I establirem uns paràmetres compartits perquè el suport econòmic als clubs esportius es regeixi per criteris objectius.

Arribats a aquest punt, hem de parlar dels Jocs Mediterranis del 2017. No ho faré des d’una perspectiva d’oposició sistemàtica, sinó des d’una preocupació fonamentada. Els darrers quatre anys s’ha avançat molt poc, o gens, en qüestions fonamentals que facilitin que un esdeveniment internacional d’aquestes característiques es pugui abordar amb èxit. Crec que no s’han fet les coses bé, que no hi hagut una estructura professional al servei dels jocs, i que l’ombra del dèficit ens amenaça com una espasa de Dàmocles gegantina. Seguim sense saber res de les aportacions de l’estat. Molt poca cosa de les aportacions d’empreses privades. Sobre hipotètics drets televisius, res de res. De fet, a aquestes alçades, encara no sabem on s’allotjaran els participants. És obvi que no parlem de qüestions de poca importància.

Ara vull parlar de cultura, d’una estratègia cultural potent, sòlida i compartida per transformar la ciutat. Per bastir un projecte comú. Necessitem més equipaments culturals, començant per biblioteques. Som una de les ciutats catalanes amb un mapa de biblioteques més deficient. El pla de biblioteques i la conversió dels centres cívics en centres culturals de proximitat, amb la intervenció dels veïns en la seva gestió, facilitarà la generació de cultura des de la base i l’intercanvi de iniciatives culturals entre les diferents zones de la ciutat. Contribuiran a la creació d’una cultura compartida.

Donarem suport a l’expressió de la creativitat que en aquests moments, més que mai, anhela eclosionar. Hem de canviar el paradigma. No es tracta d’oferir ajuts als diferents actors culturals, sinó que es tracta que des de l’Ajuntament entenguem que els necessitem per transformar Tarragona. Que si volem una ciutat atractiva, hospitalària, activa, líder, els necessitem molt més del que pensem.

I hem de recuperar el patrimoni històric com a element central del nostre projecte de ciutat educadora. S’ha d’acabar amb el desconcert i la deixadesa dels darrers quatre anys. El Museu d’Història té un llarg camí per recórrer per facilitar el coneixement de la història de la nostra ciutat. Dels seus moment claus. Com el paper de Tarragona medieval en la configuració de la nació catalana. També les dificultats de la represa després de la Guerra del Francès, del nostre llegat modernista o la configuració de l’actual ciutat. Diem que som una ciutat que explica la història i resulta que el principal instrument per explicar la història el tenim abandonat. Amb criteri divulgatiu i alhora amb vocació turística, farem a la Torre del Pretori, l’indret on s’establí Robert d’Aguiló, Príncep de Tarragona, un Centre d’Interpretació de la Catalunya Nova, que expliqui el paper cabdal de Tarragona en el naixement de la Nació Catalana.

I salvar i posar en valor aquell patrimoni documental que està en risc. Les dificultats que està passant l’hemeroteca de l’antiga Caixa de Tarragona ens han d’esperonar en convertir-la en una oportunitat per a la ciutat. Volem l’hemeroteca a l’edifici del Banc d’Espanya i volem convertir-la en l’Hemeroteca Nacional de Catalunya. No només per conservar el seu importantíssim fons, ni només per posar-lo al servei dels investigadors, sinó també perquè sigui l’embrió d’un equipament cultural únic al país. Una hemeroteca amb un pla de dinamització que, a l’entorn de la premsa escrita, tingui un servei pedagògic potent, oberta a infants i a famílies, que serveixi de punt de trobada dels professionals del periodisme, un sector que viu un canvi accelerat.

L’accés a noves fonts d’informació i a plataformes no convencionals han tingut com a conseqüència positiva, la major exigència, per part de la ciutadania, de transparència, de participació i de rebuig a la corrupció. Una vergonya de la qual Tarragona, malauradament, no se n’ha lliurat. Ha arribat l’hora, doncs, de l’expressió del principal dels valors republicans: la participació cívica, el protagonisme dels ciutadans. Aquella dimensió que ens fa persones en tant que ens preocupem i tenim cura no només d’allò que ens afecta individualment, sinó de tot allò que afecta la nostra comunitat.

Hem de millorar molt en transparència. Hem d’obrir l’Ajuntament, compartir les dades de forma clara i intel·ligible, facilitar la participació de les persones i de les entitats en el desenvolupament de les estratègies i en les decisions que els afecten. És un deure democràtic ineludible.

Com ho és millorar l’eficàcia administrativa, l’agilitat en els tràmits que fan els ciutadans i les empreses. Hem d’evitar costos a empresaris i particulars. Un nou establiment, una nova activitat econòmica, sovint és un somni vital. És una oportunitat, a vegades una segona oportunitat, per algú que necessita desesperadament tirar endavant. Ajudem a la gent, posem-los-hi fàcil, no els hi fem perdre diners. Per això, amb els mateixos criteris que utilitzen les empreses de la dimensió del nostre Ajuntament, crearem el responsable de processos. Aquesta nova figura haurà de detectar i solucionar aquells aspectes que priven als ciutadans de l’excel·lència de gestió que mereixen.

Permeteu-me que acabi, recordant que la participació ciutadana també ha de canalitzar aquelles aspiracions col·lectives, de país, que estan al carrer. Ho poden mirar del dret o del revés, poden negar la realitat, però si hem d’atendre les demandes dels tarragonins, és impossible negar que als darrers anys s’han produït un seguit de manifestacions, concentracions, votacions, expressant l’anhel d’Independència de Catalunya. Hi han participat desenes de milers de tarragonins i tarragonines, més que en cap altra gran causa a la que haguem estat mai convocats. Tinguem present que l’Ajuntament és la institució de representació política dels seus ciutadans.

Volem canviar un Ajuntament que dóna l’esquena als anhels de llibertat de la gent de Tarragona, que posa pals a les rodes al procés d’Independència de Catalunya. Volem un Ajuntament que faci tot el que estigui a les seves mans perquè els tarragonins i les tarragonines, igual que la resta de catalans, puguem triar lliurament quin futur polític volem pel nostre país i per la nostra gent.

Moltes gràcies

Anuncis

One response to “Conferència de ciutat: #Activem Tarragona

  1. Una conferència estranya… propostes concretes i assenyades? Així vols arribar a l’alcaldia, Pau? 😉
    Et felicito i t’agraeixo la feinada, de debò. Endavant!

    M'agrada

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s