La no execució per part de Veremonte dels drets decompra dels terrenys de La Caixa, destinats al macro complex BCN World representa un gir substancial enaquest projecte. En primer lloc, perquè no és un fetd’importància menor que els promotors donin unapassa enrere després d’haver compromès al govern de CiU i al PSC – el seu soci preferent quan esprodueixen situacions “especials”- amb canvislegislatius tan importants com una rebaixa fiscal a tot el sector del joc. Nooblidem que aquesta rebaixa es produeix mentre la Generalitat té evidentsdificultats per quadrar els pressupostos, quan s’ha de vendre patrimoni iquan els serveis socials, educatius i sanitaris es mantenen per sota delsnivells aconseguits anys enrere.
En segon lloc, perquè força la Generalitat a una implicació en la gestió quefins ara no havia contemplat. El govern català diu que l’opció de compra noli suposarà cap cost. Ho haurem de veure. De moment sembla que amb laseva actuació salva momentàniament un projecte en el qual no haviad’intervenir directament i, de retruc, preserva els interessos delspropietaris dels terrenys.
Les explicacions de la societat Veremonte se centren en què mentre no estigui aprovat el Pla Director Urbanístic no poden assumir riscos. Ells saben quan es tarda a aprovar un pla i que les seves exigències de celeritat no s’aguanten. No han demostrat que hagin obtingut finançament i potser d’aquí plori la criatura. Possiblement la gran banca internacional no hagi estat tan crèdula amb els comptes del Gran Capità que els promotorsde BCN World van presentar i que, en contrast amb els dos principals partits de les darreres dècades de política catalana, necessiti alguna cosa més que dibuixos abans de comprometre el seu suport.
Em permeto recordar que el passat mes d’abril vaig publicar un article en el que denunciava la precipitació i la parafernàlia amb què representants convergents i socialistes, concretament Mas i Navarro, s’apressaven a signar l’acord al Pretori de Tarragona, amb paper destacat de l’alcalde Ballesteros i profusió de representants polítics i socials de la província. De moment hi ha algú que no compleix. Que ho faci com una estratègia per pressionar sobre el Pla Director Urbanístic o que ho faci perquè no ha aconseguit finançament tant ens hauria de fer. Cap de les dues situacions és tranquil”litzadora.
La part menys dolenta és que tenir la Generalitat al capdavant hauria de suposar una oportunitat per definir el projecte a una dimensió sostenible i integrada al territori. La vella política, la de la manca de transparència i de moviments tàctics de poca volada, ens ha posat al toll. Caldran altres maneres de fer si hem d’estar a l’altura dels temps que corren.
Pau Ricomà, candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona
Pau Ricomà 2015 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.