Per què dono suport a la vaga de Port Aventura?

40003

Allò que s’anomena genèricament com món laboral sovint és tractat com si fos una parcel•la, un residu, una particularitat que afecta un nombre indeterminat de persones. Ens costa veure que no és així, que les condicions de treball, les salarials, la capacitat de negociació que la legislació laboral ha anat restringint a cop de reformes, marquen les nostres vides, la nostra capacitat d’accés a l’habitatge, a l’educació, a determinats serveis socials i sanitaris que no estan universalitzats, al lleure, a l’oportunitat de poder escollir i desenvolupar un futur vital amb tots els drets i garanties.

En temps convulsos, com els actuals, s’aprofita la crisi econòmica i estructural per canviar les regles de joc, per augmentar la bretxa entre rics i pobres. Totes les informacions rigoroses ho ratifiquen: la riquesa cada cop està distribuïda més desigualment. En societats que es pretenen avançades com la nostra, més enllà de l’insuportable taxa d’atur, s’ha arribat a l’extrem que tenir feina no et treu de pobre, en molts casos difícilment et permet pagar els consums energètics mínims, l’habitatge i la manutenció.

És en aquest context, de destrucció de treball qualificat en un entorn de desindustrialització, en el que els canvis globals han fet que empreses competitives deixin de ser-ho. Moltes empreses, i parlo per experiència pròpia, han signat expedients de regulació d’ocupació perquè era l’única manera de mantenir l’activitat. Processos desesperats, sempre injustos amb moltes persones, al llarg dels quals es perden drets i expectatives laborals, es redueixen jornades i suposen acomiadaments. Segur que podríem discutir sobre cada un d’aquests processos i segur que entre ells hi ha moltes deslocalitzacions promogudes per l’interès especulatiu.

Però no és d’això del que vull parlar en aquest article, sinó sobre la importància de signar convenis potencialment perillosos en empreses que tenen beneficis. Quan la legislació laboral s’ha modificat de tal manera que la capacitat d’incidència sindical ha disminuït radicalment, no trobo motius per comprendre situacions com la de Port Aventura. La creació d’una nova categoria laboral amb un sou de 670€ em costa d’acceptar, sobretot al valorar el context en què es produeix. A aquesta mesura se li afegeix l’eliminació d’un nombre mínim de persones en règim de fixos discontinus, amb sous pròxims als 1.000€. Tampoc estem parlant de condicions estratosfèriques. Qualsevol persona mitjanament espavilada podrà comprendre que la creació d’un nova categoria funcionarà com a vasos comunicants i que cada cop hi haurà més persones a Port Aventura i a les empreses amb què subcontracta amb sous de misèria.

És evident que una empresa com Port Aventura, amb una plantilla de més de 4000 persones en temporada, té una incidència importantíssima en les condicions globals del sector. Estem a la porta d’una degradació de les condicions dels treballadors del sector turístic que hauríem d’evitar. La gent d’aquí empitjorarà les condicions mentre els grans inversors augmentaran el seu marge, fins que puguin tornar a traspassar l’activitat, i així anant fent.

Anuncis

Convidem a Josep Fèlix Ballesteros a donar suport a les estructures d’Estat des de l’Ajuntament de Tarragona

El pacte de govern a la Diputació de Tarragona entre CiU i PSC posa de manifest que Josep Fèlix Ballesteros accepta a la Diputació uns compromisos que no adquireix a l’Ajuntament de Tarragona. Ballesteros assegura que no l’incomoda donar suport a una institució que pot ser clau per desplegar futures estructures d’Estat. Josep Fèlix Ballesteros canvia de principis quan es tracta d’obtenir quotes de poder. El convidem a adoptar la mateixa actitud a l’Ajuntament de Tarragona i a donar suport al desplegament de les futures estructures d’Estat des del consistori tarragoní.

D’altra banda, Ballesteros manifesta que el pacte a la Diputació és conseqüència lògica de la bona entesa entre les dues formacions després de molts anys de servei al territori, evidenciant que la sociovergència encara és molt present a nostre territori. Els pactes de CIU amb PSC al Consell Comarcal i a la Diputació de Tarragona desautoritzen des de CDC les prioritats de pactes sol·licitades pel President Mas. El manteniment de relacions preferents entre CDC i PSC són indicatives que aquests partits al nostre territori encara es mouen en el marc de la sociovergència i no estan a l’alçada del moviment històric que vivim.

Construint una nova ciutat i un nou país

votacio pau ricomàEl primer article després de les eleccions no pot començar sinó amb un agraïment sincer a totes les persones que ens van donar suport a través del seu vot el passat 24 de maig, fent possible el millor resultat d’ERC en unes eleccions municipals a Tarragona des dels anys 30 del segle passat. Agraïment que estenc a totes aquelles persones que d’una manera o altra ens han ajudat als darrers anys, de manera especial als darrers mesos, i de manera molt especial als que provinent del Moviment d’Esquerres i del Moviment Demòcrata Català han compartit amb la gent d’ERC tants esforços. Continua llegint

Entrevistes a Pau Ricomà

Pau Ricomà Catalunya RàdioEl cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya-Moviment d’Esquerres-Moviment Demòcrata Català (ERC-MES-MDC) a Tarragona, Pau Ricomà, ha estat entrevistat aquesta setmana per diversos mitjans de comunicació. Us n’oferim un recull: Continua llegint

Resultat històric d’ERC-MES-MDC a Tarragona: tercera força amb 4 regidors

Pau Ricomà, Mònica Alabart. Xavi Puig, Jordi FortunyLa candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya-Moviment d’Esquerres-Moviment Demòcrata Català (ERC-MES-MDC) hem aconseguit un resultat històric a la ciutat de Tarragona: ens hem situat com a tercera força al ple municipal amb quatre regidors. Amb més de 5.900 vots i un 11,73% dels sufragis ha obtingut el millor resultat en unes eleccions muncipals de la capital tarragonina des de la recuperació democràtica. Continua llegint